Altre tret associable als hippies és el gust per viatjar. Així és comú un equipatge lleuger i marxar-se cap a algun festival o concert alternatiu, una demostració política o en si qualsevol altre costat sol per a experimentar coses noves i conèixer a nova gent. En alguns casos la preocupació monetària era nul·la o en tot cas menor que la del viatger habitual. Els hippies en aquesta forma van anticipar la tendència posterior dels motxillers, despreocupan-se de l'allotjament a l'utilitzar tendes de campanya o bé anant a casa d'algun conegut o a un centre social, etc.
Carro Casa hippie en el Festival de Nambassa de 1981.
Es va donar ja en els seixanta l'aparició dels crash pads o llocs on se sol rebre viatgers gustosament en alguns casos gratis o amb mínimes contribucions més baixes que els hotels. El valor important aquí era el de reciprocitat en tant alguna gent aprecia la companyia i la novetat de visitants llunyans i els viatgers aconsegueixen allotjament transitori. Altra forma coneguda era les actuacions modificades per a viatjar llargues distàncies duent algunes coses per a la vida quotidiana. Això arriba a ser gairebé el signe d'identitat dels New Age Travellers del Regne Unit en els vuitanta.
Estil, comportament, controvèrsia i rebuig:
El signe del hippie sol ser un home amb el pèl i barba notablement més llargs que el considerat «elegant» en l'època. Ambdós sexes tendien a deixar-se el cabell llarg i alguns hippies caucásico ho duien a l'estil afro.
Entre les dones va aparèixer la tendència de no dur sustents i de no afaitar-se aixelles o cames. Això tindria influència en el feminisme de dècades posteriors però encara van ser més transcendents altres valors com el de l'amor lliure, el qual argumentava a favor del dret al plaer, evitant les restriccions de la família nuclear.
Molta gent no associada a la contracultura considerava aquests llargs cabells una ofensa, o «anti-higiènics». El llavors governador de Califòrnia, Ronald Reagan, va definir al hippie com «un tipus amb el pèl com Tarzán, que camina com Jane i que olora menjo Chita»
També els hippies van obrir via per a la tolerància i el respecte a l'homosexualitat i les relacions interracials.
Per a ambdós sexes, tant el cabell llarg com la seva forma de vestir funcionaven com senyal de pertinença a aquesta contracultura i mostra de la seva actitud iconoclasta.
El fet d'usar el cabell llarg, per a ambdós sexes i la seva forma particular de vestir, actuava com un senyal de pertinença i una mostra de la seva actitud contestatària i contracultural.
Altres característiques associades a ells van anar:
- Robes de colors brillants.
- Robes desteñidas.
- Camises llargues, polleras llargues, pantalons amb botamanga tipus pota d'elefant.
- Robes índies o africanes.
- Símbols com la flor o dibuixos dels aborígens americans..
- Molts es confeccionaven la seva pròpia roba com protesta davant la cultura consumista.
- Ús d'encens i recuperació dels valors naturals de les plantes.
- Es reunien a tocar o compondre música en festes a l'aire libreo en cases d'amics.
- Vida en comunas.
- San Francisco, Califòrnia era la principal ciutat de trobada per als hippies.
- Tolerància cap a l'homosexualitat i la bisexualidad.
- Amor lliure: traduït en un rebuig a la institució del matrimoni i una conducta sexual contrària a les imposicions de les Esglésies o l'Estat, que eren vistes com intromissions a la vida personal.
- Ús de drogues: marihuana, haixix, alucinógenos com el LSD, etc.
- L'homosexualitat entre dones i homes
Popularització i reacció social
L'atenció massiva dels mitjans de comunicació nord-americans al moviment hippie causa molèsties inclusivament dintre dels mateixos hippies. En alguns casos es va donar l'arribada de persones addictes a drogues dures com l'heroïna i amb comportaments violents associats al consum d'aquestes. Si es volia denunciar la mercantilizació de la moda hippie i la seva recuperació pel capitalisme de consum que ja començava a donar indicis de voler presentar una moda hippie per al consum massiu.
